viernes, 2 de noviembre de 2012

Miquel Gubianas a l´Eroica 2012

Días antes de su partida le pasé la revista y una gorra para que fuera ambientado a la principal cita mundial anual de bicicletas clásicas.
Miquel Gubianas, una de las personalidades mas fantásticas y apasionadas de la bicicleta, carretera, clásicas y un habitual del ciclocros catalán, lo pudimos conocer en la 1ª Pedals de Clips, la primera salida del 2011 y nos inundó con su personalidad tan singular y encantadora.
>>> Aquí teneis su crónica con reflexiones y sensaciones muy enrriquecedoras.

... / ... Rodant en cursa rebo felicitacions per la bici, i el meu maillot del Kas (amb les boles i el descolorit de lo vell que és) fa furor. La Colnago els agrada molt i me n’adono que molts porten material més senzill. Em començo a fixar en les bicis dels demés i certament es troven algunes joies, de bicicleta i de vestimenta. Rodo molta estona amb un avi italià que porta la seva bici i la vestimenta completa de quan era jove, fins i tot l’estil, amb el manillar molt avall i pedalant ajupit, és impecable. El fotografio. Rodo bona estona amb un parell de master 30 italians, anem al mateix ritme, dóna gust rodar de costat i rellevar-se, ja que tota l’estona vas realment sol, com si fós una ruta de btt enlloc de carretera.
... /...  
Recordo un parell de valents, amb bicicletes anteriors a 1930, un sol pinyó, empunyadures de fusta, seients rebregats, pantalons bombatxos de pana i jersei de llana arremangat (la temperatura a migdia superava els 25º) fent el recorregut llarg, pujant a peu aquelles enormes pendents, patint com una partera però mostrant orgull a cada pedalada.
.../...
Sobre el Km 60 se separen els recorreguts llarg i curt, al final del dia te n’adones que amb el recorregut de 135km n’hi ha ben bé prou, però com que som uns insensats, un de cada 10 dels que anem tira pel llarg.
.../...
Als controls, pà amb oli, embotit del país, pastissos de caire rural i ví en garrafa. L’aigua te l’agafes tu mateix de la font. Powerbar és com el General Armada: “ni está ni se le espera”. Un exèrcit de frikis malvestits, suats i empolsinats, amb els mitjons al garró, la gorra torta i el maillot revellit, seiem a la vorera, al parterre, i pensem que estem a mig camí i no ens podem tenir en peu.
.../...
Les famoses Strade Bianche acaben sent caminots de carro on una bici moderna acabaria amb la resistència del cul, mans i peus més curtits. Me cago en la meva colnago i en el déu que ho va parir tot, i tot i això tan sols poso peu a terra un moment, en l’enèssim pepino de pujada continuat, perquè ni les meves cames, ni els meus ronyons, ni el meu 42x24 em permeten mantenir l’equilibri.
.../...
 Sobre el Km 160 un nou control, ens trobem amb els de la més curta i amb els del recorregut de 135, de nou molta gent a la carretera i moltes cares de fatiga, és realment una marxa heroica per a tots.
.../...
La forquilla d’acer fa que et mengis cada pedreta, les mans no s’agafen al manillar, les corretges t’han deixat els peus com una pilota desinflada, tot i això la Toscana a la hora de la migdiada és preciosa, portes 9 hores i el teu seient Rolls és el teu pitjor enemic, pararies a desinflar les rodes, potser a 5 kg no punxaries i seria més fàcil el camí, però ni tens ganes de parar, t’has equivocat amb la pressió i ho admets, però no rectifiques. “aquí no para ni dios”.
.../...
No series capaç de fer un quilòmetre més, tot i això ja no vas pensant que mai més tornaràs, ara ja penses en la propera edició, com encararàs els punts on avui has fallat.

L’Eroica t’ha guanyat i ho sabies. Has de ser més dur, de mans, de cames i de ronyons, de cul, ai, el cul! Però lo pitjor són els peus. El maillot fa aquella olor teva, per dir-ho suau, aquella olor de quilòmetres, la recordes de les brevets llargues, la vas dur amb tu durant 3 dies a la París Brest, i avui, amb tan sols 10 hores i 200km de no-res la retrobes. La teva olor és el que et fa concloure que la Eroica és massa dura, i que no la havies valorat com a tal.
 .../...
DURESA: Excessiva duresa per a una prova ciclista de tipus excursionista tal i com te la venen. 4500 metres de desnivell en 200 km és un valor que poques marxes cicloturistes ténen, i menys tenint en compte la cota màxima i la mínima de la prova, i el fet que la pujada més llarga tingui uns 10km, o sigui, cap port de categoria especial ni res per l’estil.
15 trams de strada bianca, alguns amb 10 o 12 km de llargada, i desnivells de fins al 11%, en alguns casos dos o tres turons d’aquest estil seguits.
En una frase: el recorregut ja és molt difícil amb una bicicleta actual, monocasc de carboni amb 50-34 i amb 11 velocitats i pinyó de 27, amb calçat de sola de carboni i frens moderns, amb seient, manillar i disseny de cuadre ergonòmics... imagineu amb una bici de 30 anys!

Salir en un video así no tiene precio... Cavall d´Acer 2017

TOUR de FLANDES CYCLO 2015

TOUR de FLANDES CYCLO 2015
A 3 grados bajo la lluvia...